"Sentimientos"

Bon dia Emocioamics!

El dissabte passat, com a dia lliure, vaig anar a donar una volta per la ciutat quant em vaig aturar a una llibreria.

Vaig anar directament a la secció d'Educació Infantil, on després de mirar, mirar i mirar contes em vaig trobar amb un sobre les emocions. El vaig veure que era molt típic, on hi havia un personatge i explicava com es sentia, encara que presentava unes quantes variacions que em van donar moltes idees per fer a l'aula. Així, que els vaig comprar.

El llibre s'anomena "Sentimientos" i es de na Patricia Geis. Dins aquest s'explica com es senten en Coco i na Tula. A més, hi ha un rotulador amb el qual podem pintar al final del conte on hi ha la cara d'en Coco per representar una emoció i  un emocionometre. 

Com he dit, al veure el conte, la creativitat va sorgir i vaig pensar en fer altres coses a partir d'aquest. Així doncs, veient el cos d'en Coco per representar l'emoció, se'm va ocórrer fer a en Coco i a na Tula en un tamany més gran, din A-3, plastificat, per tal de que a un aula sigui més fàcil d'utilitzar amb tots els infants.

 En quant a l'emocionometre, també vaig pensar en fer-lo un poc més gran i posar-lo a l'aula, de manera que tots puguin accedir a ell per expressar com es senten.

A més a més, en general he de dir que totes les aportacions que hi ha al llibre són molt senzilles per als infants i fàcils d'entendre-les. Les situacions que esmenta són molt quotidianes, de manera que els infants ho poden situacionar fàcilment.

Així doncs, us recomano aquest llibre sense cap dubte. Crec que és una altra bona adquisició per l'aula i per a casa, per ensenyar als nostres infants a identificar les seves pròpies emocions.

Comentau altres llibres que us agradin sobre les emocions, estaré oberta a noves propostes.

Ens veiem prompte!

POSEU EMOCIONS A LA VIDA!

Torn de paraula: boca i orelles

Bon dilluns Emocionamics!

Avui us porto la meva última activitat que vaig fer per el meu Treball de Fi de Grau. Més que activitat és com un mètode per tal de que els infants respectin el torn de paraula.

Aquest consisteix en la creació d'unes orelles i 2 o 3 boques en paper i plastificats, que els tindran a la mà durant l'assemblea.

Jo vaig fer orelles per a tots, incloent al tutor i a mi, per tal de que veiessin que tots hem d'escoltar, i només 2 orelles per anar compartint-les segons qui havia d'anar.

Per què orelles? Crec que el fet que de saber que les orelles són per escoltar i tenir que portar a la mà una orella els fa recordar quina era la seva tasca en aquell moment: escoltar.

Crec que és una bona tècnica de resolució de problemes i de fomentació del torn de paraula, encara que no sortirà bé a la primera, ho haurem de proposar moltes vegades.

En el meu cas, només uns quants infants van estar callats i escoltant tenint la orella  a la mà. No vaig poder realitzar moltes vegades aquesta proposta degut al meu temps de pràctiques, però dins el temps que ho vaig fer, va sortir bé, per això crec que és una proposta que ha de tenir continuitat en el temps. Vosaltres que pensau? 

Esper els vostres comentaris sobre aquesta idea. 

Ens veiem prompte...

POSEU EMOCIONS A LA VIDA!

El joc de les cadires

Bon dia Emocioamics!
Quants de vosaltres heu jugat al joc de les cadires? Aquell que cada vegada que parava de sonar 

la música, es llevava una cadira i un quedava eliminat? Doncs avui us ensenyaré una adaptació 

d'aquest. Potser que alguns de vosaltres ja el coneguéreu... ja que és una adaptació molt

bàsica i senzilla de realitzar.

L'objectiu és fomentar l'empati i el companyerisme, fent que els infants que quedin sense cadira 

en comptes de ser eliminats seguin amb un altre company. 

La meva experiència amb els meus infants va ser molt, encara que va costar realitzar el joc com jo pretenia. Molts dels infants tenien l'idea de seure tota l'estona a la seva mateixa cadira, dient que era seva i de ningú més. Això, ens va servir per obrir un debat sobre el joc, ja que l'idea era que cap infant quedes sense cadira, de manera que tots ens asseguessin a les cadires: un damunt l'altra, dos a una mateixa cadira, etc.

Després de 3 o 4 rondes, finalment tots els infants volien compartir la cadira. Els anàvem motivant dient "Super me encanta, 3 a una mateixa cadira, que campions!" Això, els feia veure la importància de compartir, i cada vegada eren més els que oferien la cadira que havien agafat al parar la música.

Crec que aquest joc és molt útil, ja que no només fomenta el compayerisme i ser empàtics amb els companys, sinó que també fomenta un poc l'exercici físic i la coordinació, ja que hem de donar voltes ballant al voltant de les cadires.

Si feu el joc, si us plau comentar-me com ha anat, i si ho feu amb infants més grossos també. M'agradaria veure el procés que té d'una edat a un altra.

Ens veiem a la pròxima entrada.

Poseu emocions a la vida!

La millor persona del món

Bon dia de nou Emocioamics!

Sabeu quina és la millor persona del món? Aquella que sempre confia en nosaltres, la més bonica, la més intel·ligent en tots els aspectes, la que mai ens fallarà... Doncs aquesta pregunta és la que els vaig als meus infants. 

Per realitzar aquesta activitat amb resultats tant interessants, només necessitem una caixa i un mirall, i que cadascú sigui el creador del seu coneixement.

Al escoltar la pregunta i presentar la caixa on hi havia dins la millor persona del món, els infants tenien moltíssim curiositat per descobrir qui havia dins. Els vaig avisar abans de que podien mirar un a un dins la caixa per descobrir qui era la millor persona del món, però no ho podien dir a ningú fins acabar la ronda de tots el companys i companyes de l'aula.

Es van comportar molt bé, tots van esperar el seu torn amb molt de respecte i no van dir res, tenien tanta curiositat i tanta emoció al veure qui era aquella persona, que volien acabar per escoltar les conclusions.

Finalment, vam acabar amb la reflexió de que tots som les millors persones, el nen o nena que esta la nostre costat, el tutor, la mestra d'AT, la mamà que estava a casa... TOTS ho som i per això, ens havíem de respectar entre nosaltres, estimar-nos a nosaltres mateixos i confiar en que podem fer allò que volguem.

En definitiva, crec que és una activitat molt bona per potenciar la imatge personal de l'infant, i en sí l'autoestima. 

Us recomano a que la faceu amb els vostres infants, i si són de més anys que els meus ( de 3 i 4 anys) em comenteu el resultat. 

Ens veiem a la pròxima entrada!

POSEU EMOCIONS A LA VIDA!

La caixa màgica de les emocions

Bon dilluns Emocionsamics!

Comencem un altre dilluns amb una nova activitat, ja que crec que us interessarà si heu fet o teniu pensat fer la del dau de les emocions.

Aquesta activitat us dic que és molt fàcil de fer, només necessitau qualsevol caixa (pot ser una de sabates mateix) i 5 boles de suro, que podem trobar a qualsevol papereria (5 boles o més depenent les emocions que volgueu mostrar).

Per començar, hem de fer un forat a la part de dalt de la caixa, per tal de posar la mà i poder treure una bola. Jo vaig decorar la part de dalt amb un tros de goma eva per que quedes un poc més curiós.

Després, les boles les podem pintar segons vulguem, fent èmfasi als colors o als gestos de la cara d'una emoció. Jo vaig utilitzar els dos mètodes, vaig incidir en el color, que ja utilitzàrem al conte de les emocions i també vaig afegir els gestos de la cara.

L'activitat els va agradar molt. Els vaig dir que havien d'agafar un a un una pilota emoció en secret, sense dir res a ningú, i després l'havien de representar. El fet de posar la mà dins una caixa que no és veu res els creava molt curiositat i interès, i que més volem si ja al mostrar la nostra activitat ja senten interès per ella?

Vàrem fer dues rondes a classe, ja que ho fan realitzar molt bé i ràpid, i volien tornar a jugar. Crec que és un joc que podem fer més d'una vegada als temps lliures que tinguem a l'aula.

Fins i tot, si hi ha alguna mamà que l'interessa també el pot fer a casa i jugar amb el seu fill o filla.

Si us ha agradat l'activitat comentau-me i em podeu dir més idees que tingueu  a partir d'aquesta. Si la feu, m'agradaria veure fotos de com l'heu adaptat.

Ens veiem a la pròxima entrada.

Poseu emocions a la vida!!!

El dau de les emocions

Bon dia Emocioamics!

Avui us porto una nova activitat per adquirir la intel·ligència emocional. És molt fàcil de fer i tot amb material reciclat. Així que si voleu saber més, podeu continuar llegint. 

Primer de tot, el joc s'anomena El dau de les emocions. Com ja podeu observar amb el nom, és un objecte que crida molt l'atenció als infants, i més encara perquè és a mida gran. 

Per fer-lo necessitem:

- Una caixa de cartró (lo més quadrada possible)

- 5 imatges de les emocions bàsiques o les que volguem representar (Les imatges les podem cercar per Internet)

Una vegada que tenim tot el material, jo vaig folrar la caixa amb paper continu de color blanc, perquè quedés un poc més professional. Després, vaig plastificar les imatges perquè fossin més resistents i finalment, les vaig aferrar. 

Si bé heu calculat, sobrarà un costat sense imatge, ja que jo utilitzo les 5 emocions bàsiques segons na Silvia Palou (Amor, alegria, tristesa, ràbia i por). Així doncs, el costat que queda lliure vaig posar un interrogant per tal de que els infants seleccionin la que volen, o podem variar-lo decidint que seleccioni un altre infant que no ha llançat el dau o la mateixa mestra, això és a elecció del "consumidor".

Ara podreu veure el resultat: 

Ara bé, us vaig a comentar un poc com va anar l'activitat, He de dir que la vaig fer servir per el meu treball de TFG (Treball Fi de Grau) i la vaig posar en pràctica a la meva aula de P3 on estic de pràctiques. 

Per contextualitzar-vos un poc, la meva classe és molt activa i els costa prestar atenció ja que els predomina molt el joc lliure, així que per cridar la seva atenció hem de utilitzar la creativitat i... la paciència.

El meu objectiu era que gaudeixin, principalment, i que aprenguessin a identificar les emocions a imatges reals, és a dir en els altres i posteriorment, les representassin. Ho van fer molt bé, és a dir els meus objectius és van més que assolir. A més, els va agradar molt joc, i molt sovint agafam el dau i juguem més d'una vegada.

Al principi, alguns infants no saben molt bé com representar l'emoció, encara que identificar-la ho fan a la primera, així que molts d'ells s'ajuden donant idees, gestos o situacions de quan ells es senten així, de manera que es potencia molt la comunicació oral i l'empatia entre companys. :) 

Si anau a fer l'activitat, us convido a que em digueu com us ha anat i si us ha agradat. Jo crec que és una activitat molt activa per aprendre jugant, senzilla i precisa. 

Esper els vostres comentaris!!

Ens veiem a la pròxima entrada. 

POSEU EMOCIONS A LA VIDA!